Es un motor de combustión externa que transforma la energía térmica de una cantidad de vapor de agua en energía mecánica.
-Turbina de vapor:
Transforma la energía de un flujo de vapor en energía mecánica.
-Motor diésel:
El motor dièsel és un motor de combustió interna dissenyat per a que el seu cicle termodinàmic s’ajusti al cicle Dièsel.
-Motor de quatre temps:
El motor o cicle de quatre temps és un tipus de motor d’explosió que precisa de quatre curses del pistó o èmbol per a completar el cicle termodinàmic.
-Motor de dos temps:
Al ser un motor lleuger i econòmic és mol usat en aplicacions en què es necessita molta potència, com per exemple: motocicletes, motors fora borda, motoserres, talladora de gespa, etc. El seu ús en automòbils i camions ha estat ocasional però mai no s’ha consolidat. També en ocasions s’ha usat aquest tipus de motors per la generació d’electricitat o per la navegació marítima.
-Motor de reacció:
És un tipus de motor de combustió interna que aprofita la sortida de gasos a gran velocitat per crear moviment en un vehicle, normalment aeronaus.
-Motor elèctric:
És una màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.
Sens dubte, són molt bones notícies per al món del motor. Tècnics de Ford a conjunt amb la Universitat de Liverpool estan estudiant i desenvolupant un nou sistema capaç de substituir un làser per les clàssiques bugies. Aquest útil sistema podria implementar-se en cada motor a partir del 2011.
Un sistema amb làser permetria dividir la llum en parts necessàries per inflamar, des de més d’un punt, la barreja que es troba en el cilindre, semblant a la tecnologia multi-bugies. Un làser podria aconseguir una combustió perfecta gràcies al fet que la llum retornada podria ser analitzada per gestionar la quantitat d’aire i gasolina necessaris per aconseguir un exercici del cent per cent.
Aquest sistema podria ser implementat en cotxes, però res s’ha comentat sobre la seva ús en motocicletes, que milloraria considerablement el rendiment i l’ús de combustible en els vehicles de dues rodes.
Bill Gates patenta un motor de combustió intern electromagnètic
A finals de l’any passat William Henry Gates III, cofundador de Microsoft, va decidir deixar les seves tasques en el gegant del programari. Suposadament, havia de centrar més en les seves tasques filantròpiques i humanitàries (l’anticrist no faria això oi?). Però a més d’això, sembla que està dedicant-se a altres tasques relacionades amb la tecnologia; geni i figura fins a la sepultura com diuen. Es tracta en aquesta ocasió d’un projecte conjunt amb altres 9 persones, que busca desenvolupar un motor de combustió interna electromagnètic. Es tractaria d’un motor electromagnètic que converteix l’energia mecànica generada pel moviment cíclic del pistó en energia elèctrica, ideal per a cotxes elèctrics .
A més, s’han presentat dues versions més, una basada en el disseny de pistons lliures i una altra de pistons oposats, en la qual en cada cilindre hi ha dos pistons oposats, un a cada extrem. Es parla d’uns injectors de combustible líquid i un carburador, que li atorgarien l’energia necessària als pistons per poder posar-se en moviment. Fins i tot es menciona la possibilitat d’incorporar injectors de plasma; quart estat de la matèria (espècie de gas amb especials propietats).
Honda en ecología amb un nou híbrido en 2009
Com bé sabem Honda és el segon major fabricant de cotxes al Japó i com a tal sempre va de la mà amb la tecnologia, aquest cop a més dels seus innovadors productes anuncia un vehicle ecològic, la tecnologia que ofereix és tal que combina un motor de gasolina amb un altre elèctric.
A principis del 2009, Honda llançarà un vehicle híbrid en el mercat local, Amèrica del Nord i Europa. I el seu objectiu serà vendre 200.000 unitats. Pel que sembla es tractarà d’un sedan de cinc portes per a cinc passatgers i un nou vehicle esportiu híbrid basat en el CR-Z i un Civic de tecnologia híbrida.
BMW pensa comprar accions d’Aston Martin
El que va començar com un rumor que Mercedes-Benz començarà preveient a Aston Martin amb el subministrament de motors, s’ha convertit en un veritable societat, que pot incloure tant codesenvolupament d’automòbils de les plataformes com a tecnologia. El més recent informe, suggereix que MB està considerant la compra d’una participació a Aston Martin, i l’Autoritat d’Inversions de Kuwait, al seu torn, rebrà un set per cent de la llesca de pastís.
L’associació tindria sentit en diversos nivells. Aston Martin, que és un peix petit en una piscina molt gran, haurà de comprar els components principals dels proveïdors.
Aqui veurem la definició de motor en general i la seva història. Com s’ha anat desenvolupant i quins beneficis i perjudicis ens ha donat a nosaltres aquestes tecnologies de macanismes, màquines i motors.
DEFINICIÓ MOTOR:
Un motor és una màquina capaç de transformar l’energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de realitzar un treball.
HISTÒRIA DELS MOTORS:
Els primers desplaçaments que va dur a terme l’ésser humà es van produir per terra. Molt aviat, es va descobrir que també podia desplaçar-se sobre l’aigua aprofitant els rius i el mar, i van aparèixer diferents tècniques de navegació. Més recentment, el transport per aire ha comportat una revolució en els transports a llargues distàncies.
En cada sistema de transports, l’ésser humà ha aprofitat diferents fonts d’energia segons el mitjà pel qual es desplaça. A través de la història de les civilitzacions, les fonts d’energia utilitzades per a impulsar els mitjans de transport han estat molt diverses: l’ésser humà mateix, els animals de tir i arrossegament, l’aigua dels rius i mars i el vent.
-TRANSPORT TERRESTRE
La invenció de la roda, fa més de 4000 anys, va permetre el desplaçament de càrregues pesants: de primer aprofitant l’energia muscular humana, més tard, la d’animals de tir i càrrega.
La màquina de vapor, desenvolupada i perfeccionada al llarg dels segle XVII, es va aplicar a un nou mitjà de transport terrestre que també va canviar considerablement les tècniques de desplaçament: el ferrocarril.
El desenvolupament del motor d’explosió, el 1876, va comportar una nova revolució en els mitjans de transport. Gràcies a aquest motor, es poden construir vehicles cada cop més potents i veloços, capaços de transportar càrregues i passatgers.
-NAVEGACIÓ
Els primers elements utilitzats per a navegar van ser, sens dubte, rais i armadies construïdes a base de troncs entrellaçats, que es desplaçaven a favor del corrent dels rius.
Els rems i el timó van permetre dirigir la interjecció de les embarcacions sense haver de deprendre dels corrents.
L’aprofitament de l’energia del vent va permetre el desenvolupament de la navegació a vela, que va ser molt important fins al segle XVII.
Les màquines de vapor, els motors de combustió i els motor elèctrics han permès la construcció de vaixells potents i amb gran capacitat.
-TRANSPORT AERI:
Els globus aerostàtics van ser els primers artefactes que van solcar el cel. Però no podien marcar el rumb, ja que es desplaçaven a mercè del vent.
Els dirigibles es van utilitzar entre 1852 i 1937. Disposaven d’hèlixs i timó i podien determinar el rumb però no van resultar eficaços pel seu excessiu volum i la seva perillositat.
L’aviació es va iniciar a principis del segle XX. Des dels primitius aeroplans fins als moderns avions a reacció, l’avenç tecnològic d’aquest mitjà he estat el més espectacular de tots.
5 parts d’un video per aclarar el desnvolupament dels mitjants de transport amb els motors:
·Avantatges i perjudicis dels descobriments de mecanismes i motors en l’actualitat:
Sempre hem dit que és més fàcil la vida amb més tecnologies. Nosaltres, aquests últims anys, hem seguit crean motors i màquines per facilitar la nostra comunicació i transport. Amb aquests desenvolupaments tecnològics hem aconseguit una vida més còmoda, però tambe alhora, aquest desenvolupament té molts perjudicis en l’actualitat:
El reescalfament de l’atmosfera a causa de la contaminació provocada per alguns motors i mecanismes
-La major part de l’energia que s’utilitza en els vehicles a motor, indistintament que siguin de combustió o elèctrics, trens, vaixells o camions, s’obté de diferents combustibles que llancen a l’atmosfera tones de gasos tòxics.
-Els residus d’olis lubricants poden contaminar el sòl i les aigües
La construcció de les infraestructures dels mitjans de transport per facilitar el transport i la comunicació
-Transport terrestre: Autovies i autopistes, que necessiten túnels, ponts i viaductes
-Transport ferrocarril: La via fèrria, que el seu traçat no pot superar el 3 per mil de pendent
-Transport marítim i fluvial: Els ports, per a que els vaixells puguin acostar-se a terra. Això facilita tres casos:
1- L’amarratge dels vaixells
2- La càrrega de mercaderies i passatgers
3- La descàrrega de mercaderies i passatgers
-Transport aeri: Aeroports, per a que els avions puguin aterriçar i enlairà. Disposen de serveis pel transport de mercaderies i passatgers a les terminals
A continuació explicarem les parts, el funcionament i els tipus de cada motor que hem anomenat en la categoria dels “tipus de motors”.
-Màquina de vapor
Representació gràfica
Part del funcionament:
1r: Aquest dispositiu consta d’un cilindre vertical i d’un pistó amb un contrapès. El vapor absorbit amb baixa pressió en la part interior del cilindre actua sobre el contrapès.
2n: Mou el pistó a la part superior del cilindre.
3r: El pistó arriba al final del recorregut.
4rt: S’obra automàticament una vàlvula que injecta un chorro d’aigua freda a l’ interior del cilindre.
5è: L’aigua condensa el vapor i la pressió atmosfèrica fa que el pistó baixi de nou a la part baixa del cilindre.
6è: Una biela connectada a l’eix articulat, que uneix el pistó amb el contrapès, permet accionar una bomba.
Parts principals:
La caldera: És el recipient tancat on es genera el vapor. L’aigua dels seu interior s’escalfa mitjançant algun combustible que es troba al fogar. El vapor d’aigua que es produeix es comprimeix en el seu interior fins a assolir la pressió adequada.
El cilindre motor: Està format per un cilindre buit en l’interior del qual es troba un èmbol perfectament ajustat. El vapor generat, un cop alliberat, exerceix pressió sobre l’èmbol i el posa en moviment.
Els mecanismes de transformació de moviments: Són els que converteixen el moviment rectilini de vaivé produït per l’èmbol en un moviment circular.Per a fer-ho, fan servir un mecanisme biela-manovella o bé una roda excèntrica.
La caixa de distribució: És una caixa de la màquina de vapor que produeix el moviment de la biela i la manovella a causa del moviment de l’èmbol provocat per l’entrada de vapor dins la caixa.
La màquina de vapor es va utilitzar per els trens de vapor:
Funcionament gràfic de la màquina de vapor en els trens de vapor:
El color roig representa “vapor viu”, procedent de la caldera, entrant en el cilindre, mentre que el blau representa vapor expandit (gastat) que escapa del cilindre.
Les parts entre la biela, la manovella i la caixa de ditribució d’una màquina de vapor dins un tren de vapor:
Cigonyal excèntric
Biela del cigonyal excèntric
Palanca d’inversió de marxa
Biela d’elevació
Braç d’elevació
Braç i eix d’inversió
Braç d’expansió
Biela lliscant
Capçal en creu
Guia de l’èmbol del pistó de distribució
Palanca (vareta o biela) de precisió
Biela d’enllaç de la palanca de precisió
Èmbol del pistó de distribució
Pistó de distribució
Funcionament caixa de distribució:
Tot depent de la rotació del volant. Aquesta rotació provoca que la corredora i l’èmbol varïn la posició.
1r pas: Facilita l’entrada de vapor al cos esquerre del cilindre. L’èmbol es desplaça cap a la dreta i expulsa el vapor del cos dret, que surt per l’orifici de sortida del vapor.
2n pas: El vapor penetre al cos dret i empeny l’èmbol cap a l’esquerre. El seu desplaçament obliga el vapor del cos esquerre a sortir per l’orifici de sortida.
PETIT CONTE SOBRE EL DESCOBRIMENT DE LA MÀQUINA DE VAPOR
1r part:
2n part:
-Turbina de vapor
Els components principals són:
• Caldera: la seva funció és la de generar el vapor necessari per al funcionament de la turbina.
• Turbina: és l’encarregada d’utilitzar l’energia del vapor de la caldera i transformar-la en reball útil per moure un generador elèctric.
• Condensador: s’empra per condensar el vapor que surt de la turbina.
• Bomba: utilitzada per alimentar la caldera amb l’aigua que prové del condensador.
El seu funcionament és molt senzill:
1r: S’introdueix vapor a una temperatura i pressió determinades.
2n: Aquest vapor fa girar uns àleps units a un eix rotor, a la sortida de la turbina.
4rt: El vapor que es va introduint amb un nivell energètic determinat té una pressió i una temperatura inferior, és a dir, ha cedit energia.
5è: Part de l’energia perduda pel vapor es fa servir per moure el rotor.
6è: Necessita també uns equips auxiliars molt senzills, com un sistema de lubricació, de refrigeració, uns coixinets de fricció, un sistema de regulació i control, i poc més.
VIDEO DEL SEU FUNCIONAMENT:
-Motor dièsel
Representació gràfica de las parts d’un motor dièsel:
El seu funcionament és molt similar a un motor de gasolina de quatre temps. Entra aire dins d’un cilindre via una vàlvula d’admissió(1). Un pistó o embol comprimeix l’aire i en la màxima compressió(2), introduïm carburant mitjançant un injector o atomitzador. De manera espontània es produeix una combustió, augment de temperatura i pressió que empeny el pistó (3) sent el moment on obtenim treball. Un cop finalitzada la combustió, el pistó torna a comprimir els gasos resultant essent expulsats del cilindre (4) per la vàlvula d’escapament. El cilindre torna a expandir-se per deixar espai o aspirar més aire i repetir el cicle(1). El combustible utilitzat, pot ser Gasoli o fueloil, olis tractats (biodièsels) o pols de carbó. Han de ser combustibles que s’inflamen espontàniament al sotmetre’s a grans pressions.
La característica més rellevant del cicle dièsel és que al combustionar, l’expansió dels gasos és a pressió constant. Això s’aconsegueix amb l’addició de més combustible mentre la combustió s’està realitzant. Quan el pistó és empès per la expansió dels gasos, se segueix injectant combustible fins a la meitat del recorregut.
VIDEO DEL FUNCIONAMENT DEL MOTOR DIÈSEL
-Motor de quatre temps
El seu funcionament:
Cada pas:
1r procés:Temps d’admissió. Durant aquest temps el pistó es desplaçades del punt mort superior (PMS) al punt mort inferior (PMI) i efectua la primera cursa o desplaçament lineal. Durant aquest desplaçament l’arbre motriu o cigonyal realitza un gir de 180º. Quan es realitza aquest recorregut de l’èmbol, la vàlvula d’admissió queda oberta i, degut a la depressió o buit intern que crea el pistó en el seu desplaçament, s’aspira la mescla aire-combustible, que passa a través de l’espai lliure que deixa la vàlvula d’aspiració per a omplir la totalitat del cilindre, amb una certa inèrcia. Quan el pistó arriba al PMI, la mescla entrant, per inèrcia, té encara una certa velocitat, per la qual cosa es tanca la vàlvula una mica després del PMI, de manera que assegura un bon emplenament del cilindre.
2n procés:
Temps de compressió. En aquest temps el pistó efectua la segona cursa i es desplaça des del PMI fins al PMS. Durant aquest recorregut el cigonyal efectua un altre gir de 180º, completant la primera volta de l’arbre motriu. Durant aquest desplaçament les vàlvules romanen tancades i el pistó comprimeix la mescla, la qual queda allotjada en l’espai corresponent a la cambra de combustió situada per sobre del PMS.
3r procés:
Temps d’explosió. Quan el pistó arriba al final de la compressió, es produeix, per mitjà de la bugia, una guspira elèctrica a l’interior de la cambra de combustió per provocar la ignició i la combustió de la mescla. La guspira es produeix una mica ans d’arribar al PMS. La combustió de la mescla gasosa no és instantània. Un front de flama avança des de la bugia fins al cap del pistó. Llavors, per donar temps a la propagació de la flama i, per tant, que la combustió sigui completa, cal començar la ignició de la mescla una mica abans del PMS. Durant aquest procés s’allibera l’energia calorífica del combustible, cosa que origina una elevada temperatura a l’interior del cilindre. Amb l’increment de temperatura, l’energia cinètica de les molècules augmenta considerablement i, al topar aquestes contra les parets de la cambra i el cap del pistó, generen la força d’empeny que fa que el pistó es desplaci. Aquesta força produeix el desplaçament del pistó, que realitza la tercera cursa des del PMS al PMI, i fa girar 180º de nou l’extrem del cigonyal. Durant aquesta cursa, anomenada cursa motriu per ser l’única que realitza treball, es realitza la transformació d’energia. La pressió baixa ràpidament per efecte de l’augment de volum i disminueix la temperatura interna en l’expansió, perque part de la calor generada es dissipa a través de les parets del cilindre i les cambres de refrigeració.
4rt procés:
Temps d’escapament. En aquest temps el pistó realitza la quarta cursa o desplaçament des del PMI al PMS, mentre l’extrem del cigonyal, amb el gir de 180º, completa les dues voltes de l’arbre motriu. Durant aquest recorregut del pistó, la vàlvula d’escapament roman oberta. La vàlvula d’escapament s’obre una mica abans de que el pistó hagi arribat al PMI. S’obre una mica abans per tal que, quan comenci el moviment ascendent del pistó per impulsar els gasos cap a l’exterior, es trobi totalment oberta, i així no ofereixi resistència a la seva sortida. A través d’ella, per diferència de pressió, els gasos cremats procedents de la combustió surten a l’atmosfera; la resta de gasos són escombrats pel pistó en el seu desplaçament. A partir del moment en què el pistó arriba al PMS, la vàlvula d’escapament es tanca, i el cicle torna a començar.
Parts d’un cilindre:
Vàlvula d’entrada
Bugia
Vàlvula d’escapament
Elliberament de mescla combustible
Part superior del pistó
Part central del pistó
Cilindre
Biela
Cigonyal
VIDEOS PER ACLARAR EL SEU FUNCIONAMENT:
-Motor de dos temps
Cicles en el funcionament:
Fase de admissió-compresió
El pistó es desplaça cap amunt (la culata) des del punt mort inferior, en el seu recorregut deixa ven oberta la llumbrera de admissió. Mentre la cara superior del pistó realitza la compressió en el cilindre, la cara inferior succiona la mescla aire combustible a través de la llumbrera. Perquè aquesta operació sigui possible el càrter ha de estar sellat. És possible que el pistó es deteriori i la culata es mantingui estable en els processos de combustió.
Fase d’explosió-escapament
Al arribar el pistó a un punt mort superior es finalitza la compressió i es provoca la combustió de la mescla gràcies a una espurna elèctrica produïda per la bugia. La expansió dels gasos de combustió impulsa amb força el pistó que transmet el moviment al cigonyal a través de la biela. En el seu recorregut el pistó obre la llumbrera d’escapament perquè puguin sortir els gasos de combustió i la llumbrera de transferència per la mescla aire-combustible passa del càrter al cilindre. Quan el pistó arriba al punt inferior comença a ascendir de nou, es tanca la llumbrera de transferència i comenta un nou cicle.
Parts:
Té las mateixes parts que las dels motors de quatre temps, ja que fà el mateix funcionament però amb dos procesos.
VIDEO SOBRE EL SEU FUNCIONAMENT:
-Motor de reacció
Part bàsiques:
Procesos en el funcionament:
-Sis cicles importants i principals:
1.Engegada del motor
2.Injecció d’aire a gran pressió
3.Introducció de querosè a les cambres de combustió
4.Explosió del querosè
5.Producció de gasos que surten de les cambres
6.Girs de la turbina i surtida de gasos per la tovera
-Després del 6è procés, es produeixen més a causa de la surtida de gasos a gran velocitat:
·Girs del compresor
·Força d’adicció i expulsament de gasos
·Força de reacció i impulsió cap endavant
Video per aclarar el seu procés:
-Motor elèctric
Funcionament principal d’un motor elèctric:
La transformació de energía eléctrica en energía mecánica s’aconsegueix gràcies a la rotació d’un camp magnètic als costats d’una espira o bobinat que té diferentes formas. Al passar el corrent eléctric per la bobina, aquesta es comporta com un imant als quals polos es rebutgen o atreuen amb l’imant que es troba a la part inferior, en donar mitja volta, el pas de corrent s’interromp i la bobina deixa de comportar-se com un imant però per inèrcia se segueix movent fins que dóna una altra mitja volta i el corrent passa novament repetint el cicle fent que el motor roti constantment.
VIDEO DEL FUNCIONAMENT:
El motor elèctric més destecat i sencill:
Tipus de motors elèctrics
Motor de corrent continu amb inducció permanent
Motor de corrent continu amb inducció variable i corrent altern universal
Motor de corrent altern ( asíncrona o síncrona )
Motors pas a pas
Motor lineal
FUNCIONAMENTS DE TOTS ELS MOTORS ELÈCTRICS:
1.Corrent continu amb inducció permanent:
És el motor més senzill. Comencem per l’exterior, a on trobarem la carcassa o càrter, que te un sistema de fixació en la bancada o chasis, en la que hi ha un conjunt anomenat estator o inductor, format per un suport de xapes, i uns imants molt potents. Més endins i trobem el rotor, que esta format per un nucli de xapes damunt d’un eix que ho suporta tot envoltat per una serie de bobinats que estan connectades a les delgues del col·lector, que es per on reben el corrent elèctric, tot això, es suportat per els coixinets en els extrems del càrter. A un costat del eix hi ha la politja, corona dentada, o acoblament, que transmeten l’energia mecànica per ser aprofitada. Al fer arribar corrent a traves de les escombretes al col·lector, es fa passar un corrent elèctric per els conductors de les bobines, que per la regla de la ma esquerra(recordar que estan submergits en el camp del estator), crea una força lateral, i la suma de de totes elles ens dona el parell que fa girar el conjunt rotor o motor. Per mitja del col·lector, es va donant corrent a les bobines adients per que aquest parell sigui el més fort possible. Son els motors que trobem en aparells que son moguts per piles o bateries
2.Corrent continu amb inducció variable i corrent altern universal:
És el mateix que el motor amb inducció permanent, però en aquest cas el que produeix el camp són unes bobines que treballen com un electroimant, i estan connectades al rotor en serie o paral·lel. Aquest motor també treballa amb corrent altern monofàsic. L’exemple més comú son els motors dels electrodomèstics d’us normal.
3.Corrent altern ( asíncrona o síncrona ):
-Asíncrona:
En el estator hi han tres grups de bobinats, que es corresponen amb les tres fases del corrent altern comercial, i el rotor en contes de el col·lector, porta tres anells, que estan connectats als bobinats del rotor, funciona per el mateix principi, encara que degut al desplaçament entre fases, es produeix un camp rotatori, que en certa manera arrossega el rotor.
Un cas particular o construcció molt utilitzada es la gàbia d’esquirol, ja que es un motor molt senzill, en que les delgues i bobinats del rotor, son substituïts per unes varetes amb uns anells als extrems ajuntant les varetes, d’aquí el seu nom.
En els motors asíncrones es poden connectar els bobinats de dues maneres: En estrella, quan un extrem de les bobines es comú i el altre va connectat a cada una de les fases. L’altre es en triangle, quan els extrems de les bobines, van connectades entre si i a una fase. L’intercanvi de dues fases, provoca d’inversió del sentit de gir.
-Síncrona:
Es diuen així per que la velocitat de gir, esta relacionada amb la freqüència del corrent d’alimentació, això és degut a que el rotor es alimentat amb corrent continu, i és arrossegat per el camp giratori que produeix les bobines del estator. Normalment porten una dinamo acoblada en el mateix eix motor per alimentar el rotor. Degut a que varia la velocitat amb la freqüència i que permet fixar el parell motor amb un mínim consum, per mitja de ser acoblats a un oscil·lador es pot variar molt fàcilment la seva velocitat, i per tan s’utilitza en sistemes de tracció (AVE-TGV).
4.Pas a pas:
Està alimentat amb corrent continu, i el rotor conté una serie d’imants permanents, que son arrossegats per les bobines del estator, que son governades per una electrònica de potencia, determinant l’angle de gir, els que tenen comandament proporcional, son extremadament precisos en el angle de gir, o posició. Aquests motors es fan servir molt en els servos de moviment de les màquines de control numèric, o en els motors de lectura/escriptura dels discos durs d’ordinador.
5.Lineal:
De manera bàsica es un motor asíncrona que s’ha desenrotllat, de manera que en vés de crear un parell giratori, crea un desplaçament lineal, per el desplaçament de les fases. Aquests motors es divideixen en dos grans grups:
Els de acceleració lenta que s’utilitzen en transport Sky Train, Maglev, etc.
D’acceleració rapida utilitzats en armes com el canyó magnètic i ginys espacials.
Dintre de la mateixa categoria i estan les bombes electromagnètiques d’inducció que permeten circular a fluids conductors.
Motor is a device that creates motion, an engine; it usually refers to either an electrical motor or an internal combustion engine. It may also refer to:
Electric motor, a machine that converts electricity into a mechanical motion
AC motor, an electric motor that is driven by alternating current
Synchronous motor, an alternating current motor distinguished by a rotor spinning with coils passing magnets at the same rate as the alternating current and resulting magnetic field which drives it
Induction motor, also called a squirrel-cage motor, a type of asynchronous alternating current motor where power is supplied to the rotating device by means of electromagnetic induction
DC motor, an electric motor that runs on direct current electricity
Brushed DC electric motor, an internally commutated electric motor designed to be run from a direct current power source
Brushless DC motor, a synchronous electric motor which is powered by direct current electricity and has an electronically controlled commutation system, instead of a mechanical commutation system based on brushes
Electrostatic motor, a type of electric motor based on the attraction and repulsion of electric charge
Servo motor, an electric motor that operates a servo, commonly used in robotics
Internal fan-cooled electric motor, an electric motor that is self-cooled by a fan, typically used for motors with a high energy density
Other uses:
Actuator, a mechanical device for moving or controlling a mechanism or system
Hydraulic motor, a machine that converts the energy of pressurized liquid flow into mechanical motion
Motor language, extinct since the 1840s, a Uralic language that was spoken in the northern region of the Sayan Mountains in Siberia
Motor system, the physiological system that is responsible for physical movement
Motor neuron, neurons that originate in the spinal cord and synapse with muscle fibers
Motor skill, the ability of an organism to use the motor system effectively
Nanomotor, a molecular device capable of converting energy into movement
Pneumatic motor, a machine that converts the energy of compressed air into mechanical motion
The Motors, a British pub rock/punk band, formed in 1977 by Nick Garvey, Andy McMaster, Ricky Slaughter and Rob Hendry, who was replaced by Bram Tchaikovsky the same year
